Abans de començar és juts dir que la Sala Apolo no va presentar aquells plens de gom a gom que mereixen grups clàssics com Ocean Colour Scene. Important era que estàvem en plena diada de Sant Jordi i, per si no fos suficient motiu, el Barça es jugava l'anada de semifinals de la Champions.
La mitjana d'edat era de 35 a 45 anys. Els seguidors de la banda segueixen sent els mateixos que els van enaltir ja fa dues dècades dins d'aquell sac tan ampli de pop de radiofórmula que venia de les Illes.
Tot i que la seva participació al Festival Mil.lenni era per presentar el seu darrer treball 'Painting' de 2013 els assistents esperavn la demostració de la importància del seu nom i la resolutiva musicalitat del seu llegat. Les cançons de OCS parlen de molts sentiments i d'anys de bona música.
Van començar descafeïnats, sobretot la primera mitja hora, cenyits al seu nou repertori, fins que van sonar els primers compassos de 'The Riberboat Song', combustible necessari perque l'audiència comencés a animar-se per moments ja que el grup continuava mig adormit. Seguidament 'Profit In Peace' augurava una ascenció celestial però aquesta va ser més ben dit un miratge ja que acte seguit recorreren a peces menys conegudes, menys esperades, menys ansiades. Tot i això encara varen fer les delícies dels fans més hooligans perque varen atacar un parell de temes del 'Marchin Already' i algunes del 'Moseley Shoals', cançons amb les que el públic va conectar.
El concert va durar el que dura un partit de futbol. Em vaig quedar amb una sensació agredolça perque no va sonar 'Better Day'.
Una pena que la sinergia no s'aconseguí tot i la predisposició del públic que volia oblidar mundanitats i tocar les estrelles.
En positiu: La veu d'en Simon Fowler està intacta. Una autèntica delicia.
En negatiu: Es veien cansats, com si el concert fos un pur tràmit.
Miriam Domènech
.jpg)
.jpg)
No comments:
Post a Comment
Tu opinión es importante