Núria Graham- Sala Pasternak, Vic

Concert: Presentació de la demo “FIRST TRACKS” de Núria Graham

Sala:   Sala Pasternak, Vic

28 Abril 2013 – Dissabte

7:45 del dia després. El pis da olor de cafè i obro el CD que ahir vaig comprar al concert; Suposo que el vaig comprar-lo  allí i no en una botiga perquè ser bé què és estar al concert venen amb el merchandising d’una gran estrella.

La nit va començar amb una primera copa a la Jazz Cava, un espai més que recomanable, amb molt bon ambient i que té una ubicació molt i molt especial, la muralla de Vic. Va ser a la Jazz que la Núria va fer un concert el passat 20 de Gener, un concert molt especial i excepcional. Ahir aquella primera copa abans d’anar al concert tenia regust de Núria.

El concert era a la Sala Pasternak de Vic i estava previst que comences a les 11:30. Amb un preu molt raonable de 5€ tenies accés al local: Pasternak és per a qui no el conegui, una sala alternativa que programa concerts amb certa regularitat.

Cap a les 11:30 vaig arribar a la sala i vaig poder observar que hi havia un gran número d’adolescents el que em va fer recordar l’edat de la Núria i el que posava de manifest el sentit de l’amistat. La sala era un mix entre amics, fans incondicionals i persones que acudien al concert a cegues recomanats per companys i amics amb la afirmació de que la cantant era una petita gran estrella.

Vaig perdre la noció del temps, i de cop la Núria ja era a l’escenari. Vestia de negre amb la seva gran melena rinxolada al aire, llavis vermells i transmetent una imatge molt pura, neta, transparent, senzilla i sensual. Es veia contenta i segura, no aparentava ni molt menys l’edat que té, se la veia professional i concentrada.

El concert va començar i aquells que ja en som fans ens vàrem deixar embolcallar per la seva música, i els que no la coneixien varen quedar esmaperduts en sentir aquella gran veu. Encara no havia acabat de sonar la primera cançó i la serenitat de la seva música ja m’havia fet desconnectar de la setmana i havia aconseguit generar una sensació de pau i tranquil·litat, sense presses, deixant enrere l’estrès, les corregudes i les tensions setmanals van desaparèixer, només hi havia lloc per la protagonista i la seva increïble veu.

Amb una llum tènue i el silenci que produeix l’admiració es va acabar la cançó i varen aparèixer en escena en Gudi i en Charly, la banda de la Núria. Cançó a cançó vaig poder veure la complicitat entre els tres, així com l’admiració que senten per la Núria. En Charly i el seu sempre present somriure la observaven i assentien amb el cap. En Gudi, concentrat s’entregava per complert al concert.

Si hi ha una critica a fer al concert és que en algunes ocasions el so de la banda era una mica massa alt i la veu de la Núria quedava en segon pla, tot i això disfrutavem igual doncs ambdós són excel·lents.

Passada una hora s’acostava el final del concert, i aquells que la coneixíem vàrem sortir encisats amb el concert i amb el First Tracks. Aquells que la van descobrir el mateix divendres 26 d’abril, es van enamorar.

En acabar el concert, la Núria i la banda varen baixar del concert entre la remor del públic enamorat de la seva música i la seva veu. Entre els assistents ara ja fans es comentaven coses com que sembla tenir 24 anys, que té un futur prometedor, que és sorprenentment bona, etc.

Un cop fora de la sala la pluja envaïa els carrers de Vic, una pluja intensa acompanyada d’un vent molt fred.

No tenia paraigües però el bon regust que tenia després del concert, les cançons ressonant dins meu i les rialles dels acompanyants van fer que ni tant sols em molestés la pluja.

Va ser un gran concert, la Núria, aquesta osonenca de 16anys filla de pare irlandès i de mare basca que està triomfant a la velocitat de la llum té una veu excepcional i un talent magnífic, li espera un futur prometedor.

Des de la meva humilt opinió, i tenint en compte que no tinc coneixements de música, no en sóc una professional, recomano que aquells que no la conegueu compreu la seva demo First Tracks, que té un preu més que assequible o fins i tot la busqueu al Youtube i que us deixeu endur per la seva música.

Aquesta noieta natural, sincera, espontània, transparent i de somriure natural i agradablement contagiós, plena de vida mereix tota la nostra atenció i tot el nostre suport.

La meva és una opinió poc objectiva, en sóc fan des del primer dia que la vaig escoltar en una festa d’aniversari, però crec que si es rodeja de bona gent aquest pot ser el començament d’una gran carrera professional.

Molta sort Núria Graham

Marta Parés