25 March 2012

Damien Jurado- Teatre Zorilla (Badalona) 23 de març del 2012


De Seattle a Badalona


Amb la mítica camisa de quadres, texans estirganyats, descalç lluint mitjons blancs i amb aire cansat apareix el cantautor de Seattle a l’escenari, just després que els seus quatre acompanyants de la banda hagin ocupat els seus llocs, uns minuts abans. Són les 21’10 del vespre, un teatre que no està plè del tot, rep Damien amb un aplaudiment espectant.

Som al teatre Zorrilla, dins el marc del festival Blues i Ritmes, una projecció que va canviant de color ens ho recorda a la paret del fons de l’escenari, sota llum tènue i un punt de focus sobre el cantautor, els 4 components de la banda composada per guitarra elèctrica, baix, teclats, percussió i el cantautor amb guitarra acústica i veu enceten el concert amb ‘Nothing Is The News’, seguit de ‘Life Away From The Garden’ i així successivament sense treba, únicament per llançar algun ‘thank you’ entre un tema i un altre. Ens ha deleitat amb tots i cadascun dels temes del seu nou àlbum ‘Maraqopa’, de forma íntegra i en el mateix ordre en que van ser enregistrats i sense cap tipus de presentació.

Nothing is the news’ arranca intens per desenbocar en psicodèlia de la mà dels teclats i la guitarra elèctrica, per donar pas al següent tema del disc que confronta amb el primer tot donan-li un aire més folkie degut als coros que es van repetint incansablement frescos al llarg del tema. A aquestes alçades del concert encara està entrant a la sala algun que altre despistat o algú que no ha pogut escapar abans dels seus compromisos de divendres. Seguidament sona el tema que dóna nom al disc ‘Maraqopa’ que es debat entre la calma i l’angoixa. ‘This Time Next Year’ sona animada i amb frescura i per entrar en una ‘Reel To Reel’ en que prenen força els teclats. El disc avança a la cara B, guanya en força i el que retorna el públic amb els seus aplaudiment si algun que altre crit a l’aire ho denota. Flueix la bellesa amb ‘Working To Titles’, prenent un to més rockero que es reflecteix clarament a ‘Everyone Start’. I va concluint la presentació ordenada i metòdica del nou álbum amb la llum de ‘So On, Nevada’ o ‘Museum Of Flight’.

Seguit a tocar tot ‘Maraqopa’ de forma íntegra ens obsequia amb un tema inèdit que desenvoca casi en un a jam session i que fa que el públic li respongui amb un sorollós i càlid aplaudiment, on casi els més fans s’aixequen de les seves respectives butaques.
És en aquest moment que els seus acompanyants de la banda abandonen l’escenari deixant un Damien sol, per interpretar en acústic un seguit de temes cabdals dels seus anteriors àlbums, tals com Rachel & Cali’, ‘Ohio’, ‘Sheets’ i ‘Cloudy’. Ell i la seva guitarra amb una enganxina de color verd a la part inferior dreta on hi diu: Home.
Ja a la recta final del recital, demana llum al pati de butaques i es disposa a baixar les escales i tocar-nos sense micro i ben d’aprop un intens i sentit ’Arkansas’, amb el que s’acaba de ficar els seguidors a la butxaca, que li responen amb una emotiva ovació.

Damien està assegut durant la presentació de la Cara A del ‘Maraqopa’ s’aixeca en un moment determinat en que comenta estar cansat d’estar assegut. En moments en que la part més instrumentada guanya en força s’enfila dalt del tamboret i es gira als seus companys d’escenari. Les interaccions que fa amb el públic són poques, discretes i sempre en to proper i de broma, tals com respondre xiulant a un xiulet que prové del públic o dedicar unes paraules a un bebè que se sent balbucejar al fons de la sala.

Així doncs, el senyor de Seattle al que no li agrada anar de gira, per no allunyar-se de la seva família, ens ha deleitat amb un intens i entrenyable directe composat de molts matisos i carregat de bon vagatge. Directe deliciós i de qualitat.


Ariadna Blanch


No comments:

Post a Comment

Tu opinión es importante

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...