CRÓNICA DE CSS EN MUSIC HALL DÍA 1 DE DICIEMBRE

Music Hall. 20.30h. On és la gent? 

Tiffany Garret surt a escena enfundada en un abric de lo més kitsch, com si fos la dona de Chewacca tenyida de rosa, blanc i negre. A la segona cançó el llença descobrint un vestit platejat. La proposta de That Girl With Dark Eyes és molt més que vestuari, tot i que potser falti acabar d'encaixar correctament les peces perque el directe impacti com cal. El recurs de portar bateria i alhora percusionista fa que el teclat, la guitarra (que de tant en tant agafa la Tiffany) i la veu quedin en segon pla. Cançons com "Ballons" mereixen més nitidesa, lluny del soroll que per moments recorda a Peaches.

Acaba TGWDE i de sobte es comença a omplir com per art de màgia fins que la sala presenta un magnífic sold out. Mentre tot es prepara sonen "La Isla Bonita" (Madonna) o "The Tide is High" (Blondie). Llums fora. Des del primer moment la gent disposada a donar-ho tot. És Lovefoxxx la que agafa el micròfon? Apareix amb una perruca i un vestuari sobri, del que poc a poc anirà desfent-se durant el show. Costa d'arrencar però de seguida toquen "La Liberación", cançó que dona títol al seu darrer àlbum. Ja han guanyat, tenen el públic a la butxaca. Saben perfectament que calentant al personal des del principi la gent respondrà. I cremen un altre dels cartutxos demolidors: "Hits me like a rock", dedicada a l'equip de Mamma Team (presents entre el públic) que va rodar-ne el videoclip fa uns mesos a Barcelona.

Segueixen amb "Red alert", amb Lovefoxxx converita en Batwoman. Torn per recuperar "Jager Yoga", la cançó que obria el que per mí és el seu millor disco, Donkey. Per salvar uns problemes tècnics amb la bateria, entre cançons en recorda l'acudit de tomaquets extret de Pulp Fiction, explicat amb bastante poca gràcia tot s'ha de dir. Per algo és cantant i no humorista. Superat aquest moment presenta "la seva cançó tropical", "Echo of love". Sonen tot seguit "Move", "You could have it all", "Let's reggae all night" i "Fuck everything". Entren a la recta final recuperant el hit del seu primer disc, "Alala", tancant amb "City grrrl" sense la intro de guitarra flamenca. S'acomiaden però tornen per marxar definitivament amb "Art bitch" i "Beautiful song".

Tothom marxa content amb el que ha vist. Jo també tot i que, contràriament al que em passa sovint, tinc la sensació de que m'entraria millor el seu directe en un festival.

JOSÉ MIGUEL GARANTO