The Pinker Tones als Concerts Privats

The Pinker Tones en Concerts Privats

Després de la nit de dijous -28 d'octubre- es confirmen moltes teories. Una d'elles, la més evident segons el parer d'aquest humil comunicador musical és que els The Pinker Tones que més ens han fet ballar estan canviant –escolteu ‘Modular’ durant un viatge en cotxe per Catalunya-. El seu format acústic que s'ha pogut gaudir en els últims temps (recomano insistentment quasi de forma obsesiva que la gent, els que m’envolten adquireixin cultura musical pinkertoniana), la nuesa de les seves peces originals està agafant un cos magnífic, demostra que saben tocar, que són músics, que no hi ha postures ni superficialitat, inclús diria que la seva personalitat pròpia arrasa amb el concepte preestablert de la rockstar. La gent de Concerts Privats –amables i arriscats- ens citaven a la Plaça Sant Jaume on feia res que els Pinker Tones havien actuat dins el marc de les festes de La Mercè, un altre esceari –massiu- i un altre concepte. Els quince afortunats –érem i som ja uns privilegiats- es van dirigir camí al carrer Ciutat nº 11 justament al costat del miBa museum -reclamo concerts allà des d'avui- emplaçament de Colectivo Salón, una perruqueria amb encant i encantadores treballadores i perrquers on es respira bonhomia i tranquilitat, actituts i sentiments en perill d’extinció en aquests dies del 2.0. El resum del event seria intensitat i reciprocitat. Els assistents entre els que es barrejaven equip de la botiga, càmeres i públic van crear una atmòsfera atemporal que va fer que el temps s'aturés durant una hora i que acabéssim tots a Nadal, a falta de dos mesos, gràcies al seu EP de Christmas. No hi han paraules per a descriure el seu discurs en directe, un i sincer. No trobo la manera d’expresar el sentiment d’empatia que tenen vers el seu públic. No consegueixo a copsar les intencions que amaguen al regalar, signar i conversar amb els assitents –sigui a la intimitat i timidesa de una quincena de fans o davant milers de caps fent de públic-. Potser no cal analitzar tot al mil.límetre. The Pin ker Tones són Aixa. L’excepció que confirma moltes regles. Unes estrelles del pop que no tenen el que es mereixen a casa seva però els que els seguim i valorem seguirem lluitant perque assoleixin l’estatus que tenen al Japó. Ara agafaré una manida frase per tancar aquesta crónica: The Pinker Tones molan mogollón. Lo mismo, en Las Vegas,  en Barcelona o en Japón. Gràcies, Amigos & Friends. 

A partir de dimarts que ve estarà operatiu el lloc on es poden veure els vídeos de la iniciativa que apareixerà a televisions locals.