ENTREVISTA Nº3: XAVIER GRASET VS EL NERDO

Em vaig creuar amb en Xavier Graset a la porta del Heliogàbal de Gràcia. Ja no va fer falta dir res més. Li vaig comentar via twitter i la seva entrevista ja és una realitat. El periodista ha complert la seva paraula i aquí ja tenim la segona entrevista del projecte i primera del novembre. El dia de Tots Sants tenim algú que creu en l'evangeli de la música. El trobareu a L'Oracle de Catalunya Ràdio.

¿Algún recuerdo musical de infancia? Quizás tu primer disco... ..

Doncs recordo la mare cantant Sarsuela a casa, el huésped del sevillano, la generala., o cançó d'amor i de guerra...El pare n'havia fet, havia actuat en un grup d'aficionats a Vila-seca..

¿Qué artista te hace reír?

Joan Miquel Oliver, i "El Petit de ca l'eril"

¿Qué canción te hace llorar?

Ne me quitte pas, del Brel..en certs moments de ruptura amorosa...i algun himne romàntic de Mishima (Tu no saps com em fas sentir...)

¿iTunes o Spotify/ vinilo o mp3?

Itunes i Vinil, encara que tinc el plat del tocadisc cascat i no sé com m'ho faré ...

¿Cuál fue el primer concierto al que fuiste?

Possiblement al dels Pau's, un grup de música folk dels meus germans, on també havia arribat a actuar amb 12 anys. I més seriosament a veure Raimon, que es queixava que la gent mengés pipes durant el concert . Això era a Vila-seca. Però també m'impacta en el record Basilio, que va venir un any per festes, a cantar mi limón, mi limonero...

¿El último concierto al que has ido?

The Migthy Fools... una troballa!!, una revelació!

¿Que es lo que te hace levantarte cada dia?

El desig de sentir bona i nova música ( i el plor dels meus fills que encara no han fet tres anys)

¿Qué bandas que te molan nunca has podido ver en directo?

Per bé que han actuat a Barcelona, i per parlar de dos moments musicals diferents, no he vist ni Supertramp, ni Arcade Fire...(agenda vital complicada)

Si no hubieras sido periodista...

Des d'actor, a cuiner...entraria dins dels gustos professionals. Palmero, no hauria estat mal!Por cierto, ¿qué te consideras?

Sí periodista, comunicador en un sentit més ampli.

¿Qué es para ti el éxito?

És un concepte que va canviant amb el pas del temps. Abans potser era la notorietat i el reconeixement massiu de la feina feta (ajudat per una injecció de pasta) i ara passa més per disposar del meu temps, encara que no hi hagi ni tanta notorietat, ni pasta.
Tu mayor proeza y tu mayor fracaso.

En clau musical, haver anat a Mallorca, quan a Catalunya Ràdio feia "El món s'acaba", i fer actuar els Antònia Font, quan només tenien 2 cançons de repertori!
També en aquella època, esperar durant tot un programa en directe, la Grace Jones..i que arribés a l'últim minut sobre senyals horaris, i encara que Tom Jones, no entengués el meu anglès de garrafa en una roda de premsa a l'Fnac...

¿Cuál es tu serie favorita?

Lost, però des d'aquest estiu que uns amics me la van passar sencera..encara l'estic veient tota, a punt d'acabar la tercera temporada!

¿Película que te cambió la vida?

Las sandalias del pescador, que es la primera que vaig veure en una pantalla gran, i des de manhattan o Annie Hall, encara que ja estava enganxat a Woody Allen.  I no puc oblidar Muslo o pechuga amb Louis de Funes, que m'ha deixat sempre amb el dubte a l'hora de triar.

¿Qué conjunto musical te gustaría resucitar?

Els REM, i de ja fa uns anys Ian Dury, de qui em vaig comprar un disc a londres.,i de la semilla del son, a Compay Segundo

Héroe de infancia.

Trinny López, a casa hi havia un 45rpm amb Si adelita se fuera con otro...
I també Georges Moustaki, amb qui per cert em vaig banyar a la platja d'El Vendrell, quan va venir a actuar i jo l'entrevistava per Ràdio Salou, i Llach, és clar..que la revolució era feina inajornable.

Referente actual.

Molts.., tants! des d' Omara Portuondo, a Els Pets, i Antònia Font. De Beth Oron, a Wilco, o The Pixies,o en clau electrònica de James Lidell, a M.I.A. o Air...

Enumera por favor ¿salas preferidas? ¿festivales favoritos?

Des de la sala Revolver de Madrid, de l'època en que era corresponsal, a l'Apolo el de BCN i el de Harlem, o el Razzatatzaz, o Bikini...cada sala té el seu què. I a san Francisco  The Filmore, que vaig voler visitar..pensant que The doors, o Jimi Hendrix, per dir.ne dos, hi havien tocat..., o al CBGB de NY, ja tancada, que també vaig conèixer.
¿Sónar o Primavera Sound?

Sempre he sigut més de Sònar, quant a festival, per bé que a primer cop d'ull, acostumo a conèixer més els grups que programa Primavera..I d'ençà que sóc pare del Sònar Kids, o del festival Tecletes a Tgna.I tampoc em perdo mai la Fira de Música al carrer de Vila-seca, per on passen aquells que després tenen l`'èxit!!

¿Disco de estudio o álbum en vivo?

D'estudi, perquè els directes m'estimo més viure'ls...

¿Has viajado al extranjero para asistir a un concierto o festival?

No, però sí que he anat a concerts quan he viatjat, des de Terence Tren d'Arby, al Sambodromo de Rio, a Caetano Veloso a .Salvador de Bahia, a Eric Burdon, sense els The Animals,a Los Angeles...

¿Alguna locura que hayas cometido y que recuerdes con cariño?

Recordo als inicis de ser a Madrid, de corresponsal als finals dels 80, en un bar que es deia Hanoi, just al moment que li donaven un disc d'or al grup Texas, veure al Jordi Tardà, donant-lo, i prendre-li de les mans, i acabar donant jo el disc d'or (anava un punt passadet)..

Próximos proyectos profesionales...

Seguint fent L'oracle, la tertúlia de les 15h a Catalunya Ràdio.

¿Qué es para ti un NERD?

Aquell personatge que es mou entre el frikisme, i la riquesa interior, que li costa acabar d'exhibir, però que no deixa de ser un diamant per polir. Algú a qui cal descobrir, lluny de primeres i precipitades lectures.