Una
princesa de colors que creix
Som
a l’Ántiga Fabrica Damm, un públic heterogeni espera entre
converses l’aparició de Joana Serrat i la seva banda. Serà un
bolo diferent, consistirà en escoltar dos temes i obrir torn de
preguntes alternativament.
L’aposta
del 2012 de Rac105 apareix puntual a les 21’30, vesteix un mono
estival de color coral i un somriure esplendorós. La segueixen els
quatre membres restants de la banda: Marçal Ayats al violoncel; Toni
Serrat, germà de la cantautora i bateria; Carla Serrat, germana,
corista i il·lustradora dels tres discos de la vigatana i per últim
Adrià Plana, guitarra.
El
públic respon efusivament i comença el directe, mentre es fon
l’il·luminació de sala i es potencia la d’escenari, alhora que
es conecta la pantalla que retransmetrà el concert, en ampliat pel
públic de la sala i en streaming pel públic de casa.
S’estrena
amb ‘Alaska bar’,
que forma part del seu primer disc i ara interpreta acompanyada de
diferent instrumentació, el segueix un tema amb olor de bar de
carretera ‘Old town’.
Sona de maravella i el
públic es mostra atent i aspectant.
S’obre
el torn de preguntes en que Joana explica quines són les influències
de les que ha begut i segueix nodrint-se, fent referència sobretot
al pop i rock nord-americà, que segons explica, amb l’ajuda del
seu germà i bateria Toni, ha vingut de mà de la seva família i de
conviure entre múltiples vinils i cds. L’últim disc té gust del
ja habitual Bob Dylan, Bill Callahan i Bon Iver, entre d’altres.
Continua
amb ‘El meu regne’,
que s’inclou en el tercer disc ‘The Realief Sessions’, una de
les quatre creacions que canta amb la seva llengua materna i encadena
amb un captivador ‘Sharing
Wine’, tema del que
es va fer el clip i que es trobava a faltar en els directes.
Serrat
es mostra còmode i somrient sobre l’escenari, amb constants
mostres de complicitat cap als seus companys de banda. El següent
tema que sona, amb molta força, és ‘Bedroom
Culture’ i s’escolta
entonar la tornada d’entre el públic entre algun que d’altre
moviment d’espatlles.
El
concert avança i es respira entusiasme. Joana, a la pregunta de qui
composa els temes, explica que és ella qui escriu la lletra i hi
posa la base de guitarra, quan en té l’esquelet presenta aquest a
la banda i entre tots li van donant forma. És en els moments en que
ha de respondre a les preguntes del públic quan es detecta cert
nerviosisme en la cantant, que s’esvaeix ràpidament quan fa el que
li apassiona: cantar, tocar la guitarra, interpretar.
Ja
passem de l’equador del bolo quan toquen un potent ‘Castle’,
sempre present als directes de Joana Serrat i la seva banda, que dóna
pas a ‘Moonbeans’,
tema que gaudeixen molt tocant-lo i això es transmet a baix de
l’escenari.
S’acosta
el final i el directe cada vegada creix més i guanya intensitat. Ens
interpreten un esplèndit ‘Carring
me home’ que
comencen entontant a cappella, fent emocionar a toc de veu als
assistents, quan el ritme puja el públic respon picant de mans i amb
xiulets a aquest tema tant ballable. Finalitza el concert amb
l’esperadíssim ‘Princesa
de Colors’, que
brilla com la compositora i cantant en el moment d’interpretar-lo,
fent esclatar el públic que es deixa anar cantant, picant de mans i
movent-se rítmicament.
Hem
viscut un directe proper, de molts colors i línia clarament
ascendent. La vigatana ens delita amb qualitat, mentre creix a
l’escenari i dins el panorama musical del moment. La resposta del
públic ens diu que hi ha més ganes de Joana Serrat.
.jpg)
